Psiquiatria General
La PSIQUIATRIA és la branca de la medicina especialitzada en el diagnòstic i tractament dels trastorns mentals. El PSIQUIATRE és doncs un metge especialitzat en aquesta branca.
Els psiquiatres utilitzem bàsicament 2 tipus de tractaments:
1- Psicofàrmacs, que són medicaments amb efectes sobre el sistema nerviós central. Els més utilitzats són els ansiolítics, els antidepressius, els antipsicòtics i els eutimitzants.
2- Psicoteràpies, o teràpies psicològiques. Hi ha dos grans grups de tècniques psicològiques per tractar els trastorns mentals: les teràpies psicodinàmiques i les de tipus cognitiu-conductual.
La psiquiatria, malauradament, encara pateix del que anomenem “estigma”. La malaltia mental sovint és considerada com un defecte o una tara, una feblesa, cosa de bojos, i que convé amagar.
Encara hi ha una certa reticència a ser vistos a la Sala d’Espera d’una consulta psiquiàtrica. Però amb això, l’únic que farem és endarrerir la possibilitat de millorar, i allargar innecessàriament el patiment.
Cada dia més la població reconeix al psiquiatre com un metge amic, que pot ajudar a superar un moment difícil, a equilibrar un trauma personal, a superar una depressió, aliviar les pors, eliminar pensaments disruptius, etc.
Ansietat
L'ansietat normal és una reacció d'emergència davant de situacions que representen una amenaça o perill, un instint NORMAL d'autoprotecció.
L'ansietat normal ens posa en alerta, i ens prepara i activa per defensar-nos d'un perill o per fugir: una resposta ansiosa adequada a la causa és necessària per sobreviure.
I l'ansietat patològica? Doncs és una preocupació excessiva, a vegades com a resposta exagerada a circumstàncies reals, o bé com a resposta a causes imaginàries.
Els trastorns d'ansietat poden ser tractats si són adequadament diagnosticats. En els tractaments actualment disponibles es combinen els tractaments farmacològics (psicofàrmacs) i teràpies psicològiques.
Els trastorns d'ansietat inclouen:
- Trastorn d'angoixa o atacs de pànic
- El trastorn d'ansietat generalitzada
- Trastorn fòbics: pors a situacions i objectes determinats, tot i que la més greu i coneguda és l'agorafòbia, una fòbia a múltiples situacions.
- El Trastorn obsessiu-compulsiu és una malaltia força freqüent caracteritzada per OBSESSIONS (idees, pensaments o imatges persistents i repetits), i també COMPULSIONS que són conductes repetitives amb una necessitat imperiosa (rentat de mans per por absurda a la brutícia, comprovar portes i finestres, tocar i comptar objectes, simetria i ordre exagerats, etc).
Trastorns de l'estat d'ànim
Les depressions són trastorns de l'estat d'ànim caracteritzats per una simptomatologia molt diversa que inclou tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud. Les depressions van des de la distímia, depressió major, fins a la tristor reactiva a problemes externs (trastorns adaptatius)
Depressió major: Depressió caracteritzada per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats, acompanyada d'altres símptomes com ara canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora, falta d'energia, infravaloració o culpa, dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions i pensaments de mort o idees, plans i intents suïcides.
Distímia: Trastorn depressiu de caràcter crònic caracteritzat per una autoestima baixa, pèrdua o augment de la gana, insomni o hipersòmnia, manca d'energia o fatiga i sentiments de desesperança. Clàssicament, el trastorn distímic es designava amb la denominació de depressió neuròtica.
El Trastorn Bipolar és una malaltia relativament freqüent, que consisteix bàsicament en canvis de l'estat d'ànim que alternen entre l'eufòria i la depressió. En el TB s'alternen episodis d'exaltació anomenats hipomania o mania, amb episodis depressius, i també períodes de normalitat en què el malalt es troba estable.
Psicosis
Trastorns que afecten al pensament. La més greu de les psicosis és l'esquizofrènia. Altres trastorns d'aquest grup són:
- Paranoies
- Psicosis reactiva breu
Trastorns de personalitat
Són alteracions en la forma de ser i comportar-se. El diagnòstic dels trastorns de la personalitat pot ser molt subjectiu, però els patrons de comportament inflexible sovint causen greus dificultats personals i socials, així com un deteriorament funcional general.
S'observen a partir de l'adolescència, ja que és en aquest període quan es defineix la personalitat. I duren tota la vida.
Un dels més greus i estudiatsés el Trastorn Límit de la Personalitat, definit per la tríada d'inestabilitat de les emocions, conductes i relacions personals.